PROBLEMES DE COMUNICACIÓ
Quan hi ha un deteriorament de la comunicació, sol passar que entre la intenció del qui envia un missatge i la interpretació del qui el rep, hi ha un abisme. És llavors quan parlem del “diàleg de besucs”, o de la comunicació ineficaç, per emprar termes més tècnics.
El més freqüent és que el missatge s'enviï de manera incorrecta i inoperativa, cosa que fa que realment el missatge sigui impossible de traduir d'acord amb la intenció del qui el va enviar. Però també es pot donar el cas que el receptor interpreti els missatges de manera sistemàticament destructiva.
Entre un EMISSOR (el que envia el missatge) i un RECEPTOR (el que el rep), hi ha un MISSATGE que té un CONTINGUT (el que es vol dir) i una FORMA (com ho diu).
L'EMISSOR envia un missatge amb un OBJECTIU (amb una INTENCIÓ). El RECEPTOR INTERPRETA aquest missatge en funció d'aquest contingut i aquesta forma:
Suposem que un emissor el missatge del qual té com a objectiu que l'altre faci la compra al supermercat (la seva intenció és correcta) pugui alterar l'harmonia conjugal, originant una petita discussió en distorsionar l'objectiu:
– “Vés a comprar el menjar!” (La intenció segons la forma emprada sembla que és la d'ORDENAR.)
– “Si no vas ara, dissabte no sortim” (XANTATGE).
– “És la teva responsabilitat, per tant, fes el favor d'anar a comprar menjar” (MORALITZAR).
– “Si no estiguessis pendent només del que és teu, t'hauries de donar per assabentat que hem de fer la compra” (CRITICAR).
– “Faràs la compra o ets una d'aquelles personetes que no volen fer res?” (RIDICULITZAR).
– “No compraràs perquè t'estàs venjant per això d'ahir” (DESTRUCTIU).
– “Ets un inútil, no serveixes ni per anar a comprar!” (DESPRESAR).
Tots són exemples de Missatges destructius, formes errònies d'enviar un missatge que probablement no només no aconseguiran que el cònjuge els faci aquest favor, sinó que a més provocaran enuig.
La primera llei de la comunicació és tenir l'objectiu molt clar abans de començar a parlar. Per això és important atendre la forma amb què parlem, de manera que la nostra intenció no pugui ser deformada; seguint l'exemple, una forma correcta i agradable de demanar que vagi a comprar menjar al supermercat seria:
“Afecte, si no estàs ocupat, podries anar a comprar al supermercat?”
Així comuniquem el que desitgem i probablement aconseguim que vagi a comprar, ja que el nostre cònjuge no es molestarà atesa la forma agradable de la petició.
Altres vegades l'origen d'una mala comunicació pot residir en el receptor, ja sigui perquè la forma del missatge no és totalment correcta, ja sigui perquè es tracta d'una personalitat molt sensible, els missatges poden traduir-se de forma destructiva.
Vegem-ne un exemple:
EMISSOR:
“Avui has vingut aviat.” (La comunicació verbal és correcta.)
RECEPTOR:
“Vols dir que els altres dies vinc tard, no?”
“No et molestis, sé perfectament que és tard pel que voldries.”
“És clar, si no, ja sé quines cares em toca aguantar!”
Aquest seria un exemple dinterpretació tergiversada. El receptor sospita de la intenció de l'emissor i reacciona com si fos a criticar-lo. Si partim del fet que estan llegint aquest apartat, és probablement perquè volen millorar la seva comunicació. Per això us aconsellem:
– Quan es dirigeixin a la seva parella, és a dir, quan actuïn com a emissor, cuiden el contingut i la forma del seu missatge de manera que no doni lloc a errors d'interpretació (evitin les formes destructives).
– Quan escoltin la seva parella, és a dir, quan actuïn com a receptors, intentin no mostrar-se suspicaços ni endevinar. Tot i que la forma no sigui del tot correcta, pensin que el més important és mantenir l'harmonia conjugal; una interpretació tergiversada només portarà malestar.
Aquests dos objectius, que semblen simples i de sentit comú, són prou importants. Si vostès no tenen com a objectiu principal arribar a tenir una comunicació sana, cosa que implica pensar en els sentiments del seu cònjuge en parlar, de res serviran els consells.
