És la capacitat de conèixer i identificar les emocions pròpies i les dels altres, així com la habilitat per gestionar-les i controlar-les perquè no ens condueixin a comportaments autodestructius i autoderrotistes.
Es mesura en plaer i felicitat. Quan ets més intel·ligent emocionalment més aconsegueixes del que vols i menys del que no vols. Qui no és capaç de governar-se a si mateix (emocionalment) ho perd tot. He vist persones molt brillants a les seves carreres, arruïnar-ho tot per no saber manejar les seves emocions davant de conflictes personals.
És present en tots els camps de la nostra vida: a la parella, la família, feina, amics, a l'economia, la política,…. La intel·ligència emocional és el millor predictor d'èxit social i professional que qualsevol altra intel·ligència. Un pot ser molt bon músic, jugador de futbol, matemàtic, etc, però si no sap manejar les seves emocions caurà fàcilment en comportaments derrotistes i això el conduirà al fracàs.
Una persona amb bona intel·ligència emocional és coherent amb allò que predica, té un bon sentit de l'humor, té capacitat per gaudir amb ell mateix i interessar-se pels altres, capacitat d'autodirecció, flexibilitat, tolerància a la frustració, assumeix riscos moderament, pensa de manera realista, busca interessos creatius, s'accepta ell mateix incondicionalment, es responsabilitza dels seus propis problemes i tendeix a buscar els seus propis problemes i tendeix a buscar els seus propis problemes. Els seus beneficis és que solen portar estils de vida més saludables, tenir menys conflictes amb ells mateixos i amb la resta, tendeixen a aconseguir més els seus objectius, gaudeixen més de la vida, solen emmalaltir menys ia tenir millor salut física, cosa que els porta a envellir millor ia tenir una vida més llarga amb garanties.
Mentre que una persona amb poca intel·ligència emocional sol tenir el contrari del que s'ha dit anteriorment. La seva catacterística és que són molt làbils emocionalment, amb poca tolerància a la frustració, egocèntrics, busquen la satisfacció immediata, no es comprometen en projectes creatius, són exigents amb ell mateix i amb els altres, s'autocondemnen en excés, creen relacions de dependència, no assumeixen la responsabilitat de si mateixos i en culpen d'altres. Els seus obstacles és que contínuament se sobrefrustren i això els porta a la desesperació. Com que els seus pensaments i la manera de veure les coses no corresponen a la realitat, es veuen contínuament frustrats i contrariats, i en lloc de canviar les seves creences donen la culpa als altres, llavors no canvien i això els condueix a sobrefrustrar-se. Cauen una vegada i una altra en el mateix error. Alguns eviten el problema, altres ho ignoren, cosa que la seva solució acaba sent més problema encara. Tot plegat condueix la persona a tenir comportaments autoderrotistes, victimistes, que els condueix a tenir estils de vida menys saludables ia una vida amb menys garanties.
Hi ha tècniques per augmentar el nivell d'intel·ligència emocional?
Hi ha moltes tècniques per a l'autocontrol emocional. Una de les més eficaces que hi ha és l'aplicada per la Teràpia Racional Emotiva Conductual. Es basa en un senzill model ABC per explicar les emocions. L'A seria l'Esdeveniment Activador, és a dir, aquella situació que ens ha fet desencadenar en nosaltres mateixos una emoció (per exemple, una ruptura duna relació). La B seria les creences i pensaments que tenim pel que fa a aquesta situació. I la C seria la Conseqüència emocional producte dels nostres pensaments (B).
Ho il·lustrarem mitjançant un exemple. Imaginem que acomiaden tres vicepresidents de la mateixa edat, gènere i estatus d'una mateixa empresa. Això seria l'esdeveniment acitvador (A).
La Conseqüència Emocional (C) és diferent de cadascun. El primer és en un estat de profunda depressió i desgana per tot. El segon està molt colèric i amb ganes de venjança. Mentre que el tercer tot i estar trist i decebut es troba amb ganes de fer coses.
De què depèn que cadascú reaccioni d'una manera diferent davant d'un mateix fet? De la seva interpretació pel que fa al que ha passat. És a dir, dels seus pensaments i creences (B) que allotgin a la seva ment.
Així, el primer probablement estarà pensant “jo sense aquesta empresa no sóc res, mai en trobaré cap altra igual, és terrible el que m'ha succeït” el que el portarà a sentir-se deprimit i sense ganes de fer res més que lamentar-se i victimitzar-se pel que ha passat. Aquesta situació us portarà a un pou sense sortida. El segon, en el seu estat colèric, estarà dient-se a si mateix “És injust el que han fet amb mi, no ho suporto, no tenen cap dret a fer-ho, són menyspreables i mereixen el pitjor”. Aquest estat el portarà a mostrar-se agressiu, a tenir més conflictes i probablement una úlcera d'estómac. Mentre el tercer que se sent trist i decebut, li passaria pel cap “És trist el que m'ha passat i no m'agrada però no és la fi del món, a més a més puc aprofitar el temps ara per fer aquelles coses que m'agradin”. Aquesta actitud us portarà segurament a estar més actiu i buscar noves alternatives.
Per tant, l'objectiu de la Teràpia Racional Emotiva Conductual és la d'ajudar les persones a trobar nous pensaments alternatius i més constructius que ajudin la persona a tenir un maneig més gran de les seves emocions ia aconseguir els seus objectius i metes personals. En això consisteix la Intel·ligència emocional!