TRASTORN DE LA CONDUCTA ALIMENTÀRIA (TCA)
Tot i que els trastorns de la conducta alimentària (TCA) sempre els tenim associats a l'adolescència, cada cop s'observa un nombre més gran de casos en la infància.
Quan això passa, ens està indicant que alguna cosa li passa al nen/a però que no sap com gestionar-ho i el senyal d'alarma és l'alteració a la ingesta de menjar (ja sigui per excés o per defecte).
Quan ens trobem davant d'aquests casos, és important que busquem una ajuda especialitzada que permeti al nen/a poder rebre l'atenció necessària per aprendre a gestionar el conflicte que té i així tenir eines per fer una bona gestió emocional. I a més, donarem estratègies als pares/germans perquè sàpiguen com actuar en aquests casos i puguin donar sortida a les seves preocupacions.
D'aquesta manera evitarem que el problema amb l'alimentació vagi més i, per tant, el seu pronòstic no sigui tan bo com ho és en treballar-lo en una edat primerenca.
Els diferents TCA davant dels quals podem trobar-nos són els següents:
Anorèxia Nerviosa
Hi ha una restricció de la ingesta d'aliments energètics que condueix a un pes significativament baix. El pacient presenta una por intensa a guanyar pes o engreixar-se i una autoavaluació basada en la constitució i pes.
S'aprecia una alteració de la pròpia percepció física i manca de reconeixement de la gravetat del pes corporal baix actual.
Podem trobar-nos amb dos tipus:
- Restrictiu
- Atracons/purga
Bulímia nerviosa
Es produeix mitjançant episodis recurrents d'atracaments amb la ingestió d'una quantitat d'aliments clarament superior a la majoria de persones en un període de temps concret amb una manca de control de la conducta.
S'acompanya de conductes compensatòries com el vòmit, laxants, diürètics, dejuni i/o exercici físic intens.
El pacient pateix perquè realitza la seva autoavaluació basada en la constitució i el pes.
Atracons
Consisteix en una ingesta d'aliments clarament superior a la majoria de persones en un període de temps concret amb una manca de control en aquesta conducta. Va acompanyada d'una sensació desagradable de sentir ple.
Aquests episodis es fan en solitud i van acompanyats de vergonya tant durant la conducta com després.
En aquest trastorn no hi ha conductes de compensació.
Pica
Ingestió persistent de substàncies no nutritives i no alimentàries que és inapropiada al grau de desenvolupament de lindividu.
No és part d'una pràctica cultural.
Rumiació
Consisteix en la regurgitació repetida d'aliments
