TDAH
El Trastorn per dèficit datenció i hiperactivitat és un trastorn dorigen neurobiològic que interfereix en la conducta i capacitat dadquisició dels aprenentatges dels nens/es que el pateixen.
És a partir de 6/7 any quan es pot fer un diagnòstic definitiu. En etapes anteriors, si bé ja es poden observar alguns senyals d'alarma propis del TDAH, cal tenir en compte que alguns símptomes es consideren evolutivament normals en el desenvolupament dels nens.
El TDAH pot anar associat a trastorns daprenentatge i conducta. És per això que per poder determinar el diagnòstic cal fer una bona exploració del nen tant a nivell psicològic com psicopedagògic així com recollir tota la informació pertinent de l'àmbit familiar, acadèmic i social.
Principals símptomes:
| DÈFICIT D'ATENCIÓ | IMPULSIVIDA | HIPERACTIVITAT MOTORA |
| -Solen perdre moltes cosesDificultat per planificar tasques-Es distreuen amb qualsevol cosa-S'obliden d'anotar els deures a l'agenda-No lliuren els deures i treballs el dia que toca-La presentació del treball és descurada (s'obliden el nom, data, títol, no respecta els marges etc.)-A l'aula passa desapercebut. | -Actuen sense pensar-Els costa esperar el torn-Solen interrompre jocs o converses-Desitjo-actuo-Responen de manera precipitada-Poca consciència del risc-Baixa tolerància a la frustració | -Moviments constants de mans i peus-S'aixeca constantment-Li costa jugar amb activitats tranquil·les-Parla molt, no calla-Sembla que porti un motor |
Quan predomina la conducta impulsiva i hiperactiva sovint s'observen conductes disruptives i manifestacions d'agressivitat tant a l'aula com a l'àmbit familiar. A hores d'ara és molt important que tant la família com l'escola demani ajuda professional.
El TDAH requereix una intervenció psicoemocional, psicoeducativa i farmacològica
Intervenció psicoemocional: per proporcionar estratègies que permetin ajudar els infants i els adolescents a desenvolupar la seva capacitat d'autocontrol, gestionar i controlar les emocions disfuncionals i entrenar les habilitats socials.
Intervenció psicoeducativa: Cal fer una reeducació psicopedagògica per estimular les àrees cognitives afectades (atenció, concentració) així com proporcionar les estratègies necessàries (entrenament en autoinstruccions, hàbits d'estudi etc.) que els permeti afrontar els aprenentatges acadèmics.
Intervenció farmacològica: si es considera oportú i per prescripció mèdica.
