POR
La por és una emoció normal i en petites dosis és adaptativa, ja que fins i tot ens pot ajudar a ser prudents i fins i tot a sobreviure.
Les pors en els nens vénen i se'n van i canvien a mesura que van creixent. Varien segons la seva etapa evolutiva i les situacions que hi viuen.
Les pors comencen al voltant del primer any de vida i es presenten amb més incidència dels 4 als 6 anys.
Podríem parlar de diferents etapes, encara que les edats són orientatives i depenen molt de cada nen i del seu estat maduratiu.
Fins als 3 anys més o menys predomina sobretot l'ansietat de separació, és a dir, la por de separar-se dels pares o adult de referència.
A partir dels 4 fins als 6 anys aproximadament, les pors van lligades al desenvolupament cognitiu del nen, on la imaginació i el món fantàstic prenen protagonisme i per tant entren en escena els monstres, la foscor, els fantasmes, els éssers estranys etc.
A partir dels 6/7 – fins a 11/12 anys, les pors ja seran més realistes, també d'acord amb la seva etapa evolutiva. Aquí poden aparèixer les pors relacionades amb la mort, a danyar-se, accidents, metges, injeccions, experiències vitals. Però també entren en joc altres pors de tipus més social i que poden afectar el seu desenvolupament emocional, l'autoestima i l'autoacceptació. La por de no ser acceptada, la por de la crítica, de cometre errors, de no ser prou bona, de la mort, de la separació dels pares davant d'una discussió.
Prenen més protagonisme les vivències personals de cada nen, poden anticipar molt més a coses que poden passar i per això fa que ja puguin preveure i anticipar-se a coses futures.
Encara que la por formi part del desenvolupament dels nens quan aquest es viu de forma excessivament intensa o freqüent és quan s'experimenta l'ansietat o el pànic, el nen es bloqueja, interfereix en la realització de les activitats de la vida diària i disminueix la seva autonomia, (constants dolor d'estómac cada vegada que ha de fer un examen, etc.) és tant a ells com als pares.