ALTRES PROBLEMES SEXUALS
Parafílies
Les parafílies impliquen l'excitació sexual davant d'objectes, situacions i/o destinataris atípics (p. ex., nens, cadàvers, animals). Tot i això, algunes pràctiques sexuals que semblen inusuals a altres persones oa algun personal sanitari no constitueixen un trastorn parafílic simplement perquè siguin inusuals. Les persones poden tenir interessos parafílics sense complir els criteris per a un trastorn parafílic.
Els patrons d'excitació sexual no convencionals a les parafílies es consideren trastorns patològics només quan ambdues de les característiques següents apliquen:
- Són intensos i persistents.
- Provoquen una angoixa o un deteriorament significatiu a les àrees social, laboral o d'altres àrees importants de funcionalitat, o danyen o tenen el potencial de danyar altres (p. ex., nens, adults sense consentiment)
Les persones amb un trastorn parafílic poden tenir una alteració en la capacitat de sentir afecte i mantenir una intimitat emocional sexual recíproca amb la seva parella. També hi pot haver alteracions daltres aspectes de lajustament personal i emocional.
El patró de l´excitació eròtica sol estar ben desenvolupat abans de la pubertat. Almenys hi ha 3 procediments implicats:
- L'ansietat o un trauma emocional precoç interfereixen amb el desenvolupament psicosexual normal.
- El patró estàndard d'excitació és reemplaçat per un altre, de vegades a través d'una exposició precoç a una experiència amb una càrrega sexual clara que reforça l'experiència de plaer sexual de la persona.
- El patró d'excitació sexual adquireix sovint elements simbòlics i de condicionament (p. ex., un fetitxe simbolitza l'objecte d'excitació, però també pot haver estat elegit perquè es va associar accidentalment amb la curiositat, el desig i l'excitació).
Hi ha controvèrsia sobre si el desenvolupament de totes les parafílies és conseqüència d'aquests processos psicodinàmics, i en algunes parafílies es troben signes d'una alteració del funcionament cerebral i l'anatomia funcional (p. ex., a la pedofília).
En la majoria de les cultures, les parafílies són força més freqüents entre els homes. És possible que hi hagi raons biològiques per a aquesta distribució desigual, però no es coneixen bé.
S'han descrit desenes de parafílies, però la majoria són poc freqüents o rares. Les més freqüents són:
- Pedofília: es caracteritza per fantasies, impulsos o conductes sexualment excitants, intenses i recurrents que involucri nens, adolescents prepúbers o joves menors d'edat.
- Voyeurisme: consisteix a assolir l'excitació sexual observant persones nues, sense roba o que participen en una activitat sexual sense el consentiment de l'altra persona.
- Travestisme: implica una excitació sexual recurrent i intensa a partir de l'ús de peces de roba del sexe oposat, que es pot manifestar com a fantasies, impulsos o comportaments.
- Exhibicionisme: es caracteritza per aconseguir l'excitació sexual a través de l'exposició dels genitals, habitualment davant d'un estrany que està desprevingut. També pot ésser tenir un desig potent de ser observat pels altres durant l'activitat sexual. Implica actuar sense el consentiment de laltra persona.
- Masoquisme sexual: és la participació en una activitat en què el subjecte és humiliat, copejat i lligat o és objecte d'algun tipus d'abús per experimentar excitació sexual.
- Sadisme sexual: consisteix a infligir un patiment físic o psicològic (humiliació o terror) en una altra persona per estimular l'excitació sexual i l'orgasme.
Disfòria de gènere
La disfòria de gènere es manifesta de diverses maneres. Però per al diagnòstic de la disfòria de gènere, els criteris del DSM-5 requereixen la presència de:
- Incongruència marcada entre el sexe de naixement i la identitat de gènere que sent (identificació amb el sexe oposat) que ha estat present durant ≥ 6 mesos
- Malestar clínicament significatiu o deteriorament funcional que resulta d'aquesta incongruència
A més de les característiques requerides, els adolescents i els adults han de presentar ≥ 1 dels següents:
- Un fort desig de no posseir els seus trets sexuals primaris i/o secundaris (o en el cas dels adolescents, prevenir-ne el desenvolupament)
- Un fort desig de les característiques sexuals primàries i/o secundàries que corresponen al gènere amb què s'identifiquen
- Un fort desig de pertànyer al sexe oposat (oa algun altre gènere)
- Un fort desig de ser tractat com un altre gènere
- Una forta convicció que tenen sentiments i reaccions típiques d'un altre gènere
El diagnòstic de disfòria de gènere en els adults s'enfoca a determinar si hi ha una angoixa significativa o un deteriorament evident de les àrees socials, laborals o altres àrees importants de funcionalitat. La disconformitat de gènere no és suficient per al diagnòstic.
