La por \u00e9s una emoci\u00f3 normal i en petites dosis \u00e9s adaptativa, ja que fins i tot ens pot ajudar a ser prudents i fins i tot a sobreviure.<\/p>\n\n\n\n
Les pors en els nens v\u00e9nen i se'n van i canvien a mesura que van creixent. Varien segons la seva etapa evolutiva i les situacions que hi viuen.<\/p>\n\n\n\n
Les pors comencen al voltant del primer any de vida i es presenten amb m\u00e9s incid\u00e8ncia dels 4 als 6 anys.<\/p>\n\n\n\n
Podr\u00edem parlar de diferents etapes, encara que les edats s\u00f3n orientatives i depenen molt de cada nen i del seu estat maduratiu.<\/p>\n\n\n\n
Fins als 3 anys m\u00e9s o menys predomina sobretot l'ansietat de separaci\u00f3, \u00e9s a dir, la por de separar-se dels pares o adult de refer\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n
A partir dels 4 fins als 6 anys aproximadament, les pors van lligades al desenvolupament cognitiu del nen, on la imaginaci\u00f3 i el m\u00f3n fant\u00e0stic prenen protagonisme i per tant entren en escena els monstres, la foscor, els fantasmes, els \u00e9ssers estranys etc.<\/p>\n\n\n\n
A partir dels 6\/7 \u2013 fins a 11\/12 anys, les pors ja seran m\u00e9s realistes, tamb\u00e9 d'acord amb la seva etapa evolutiva. Aqu\u00ed poden apar\u00e8ixer les pors relacionades amb la mort, a danyar-se, accidents, metges, injeccions, experi\u00e8ncies vitals. Per\u00f2 tamb\u00e9 entren en joc altres pors de tipus m\u00e9s social i que poden afectar el seu desenvolupament emocional, l'autoestima i l'autoacceptaci\u00f3. La por de no ser acceptada, la por de la cr\u00edtica, de cometre errors, de no ser prou bona, de la mort, de la separaci\u00f3 dels pares davant d'una discussi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
Prenen m\u00e9s protagonisme les viv\u00e8ncies personals de cada nen, poden anticipar molt m\u00e9s a coses que poden passar i per aix\u00f2 fa que ja puguin preveure i anticipar-se a coses futures.<\/p>\n\n\n\n
Encara que la por formi part del desenvolupament dels nens quan aquest es viu de forma excessivament intensa o freq\u00fcent \u00e9s quan s'experimenta l'ansietat o el p\u00e0nic, el nen es bloqueja, interfereix en la realitzaci\u00f3 de les activitats de la vida di\u00e0ria i disminueix la seva autonomia, (constants dolor d'est\u00f3mac cada vegada que ha de fer un examen, etc.) \u00e9s tant a ells com als pares.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"